Per Joana
Com cada any per a nadal comprem agendes
de diferents colors per a les persones que treballem en l'oficina.
Jo enguany vaig triar el color blau i de
seguida vaig començar com totes les meves companyes a anar omplint els dies amb
reunions, projectes i altres tasques, sempre contant que tota aquella
programació donàvem per descomptat que es realitzaria, si algú m'hagués dit que
arribaria un dia que tot allò que havia programat es pararia de cop, perquè un
virus ens deixaria tancats a tots a casa, segurament no m'ho hauria cregut.
imatge i flors: María Jesús López |
Després de cinquanta-dos dies de
confinament haig de dir que en cap moment m'he avorrit, he gaudit llegint,
escoltant música i a vegades ballant al seu so, i sobretot del meu balcó veient
els arbres com han anat poblant-se de fulles, cosa que mai m'havia fixat amb
les presses del dia a dia, també admirant com ha florit el balcó de la meva
veïna que està preciós amb tantes flors i em ve a la ment una frase que vaig
llegir d'Upton Sinclair "Les terres pertanyen als seus amos
però el paisatge és de qui sap admirar-lo". De totes maneres li vaig
demanar permís per a publicar-ho (formalitats modernes).
I avui, ordenant la meva taula
d'ordinador i en veure la meva agenda blava 2020, l'he obert i la cinta
vermella estava assenyalant el dia que diguem de "parada", llavors he
començat a veure les tasques que tenia programades i veig que de tota aquella
activeu no quadra en res amb el que he fet fins ara i en arribar al dia d'avui
continuo mirant tot el que vaig anotar per a més endavant i penso si tot el que
havia planejat podré fer-ho i tornar al que s'ha anomenat "suposada
normalitat".
Però una cosa que tinc molt clara és que
a partir del dia que surti viuré diàriament amb més tranquil·litat i sense tant
d'estrès.
Aquests dies de confinament m'ha fet
descobrir que hi ha una altra manera de viure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario